Quant és suficient? (capitalisme i bona vida)

Quant és suficient

CAPITALISM & THE GOOD LIFE, ressenya de Garry Gutting’s del llibre “How Much is Enough?: Money and the Good Life”

Sota el capitalisme, les empreses ens ofereixen béns i serveis que són essencials per viure bé, i la majoria de nosaltres tenim els diners per poder-los comprar, treballant per les empreses o bé, rarament , beneficiant-nos de les seves inversions. Necessitem el capitalisme perquè cap altre sistema econòmic pot produir suficients béns per satisfer les nostres necessitats materials essencials com ara aliments, habitatge, roba i atenció mèdica. No obstant això, aquests productes no són suficients. Una bona vida depèn de molts intangibles com ara l’amor, l’amistat, la bellesa i la virtut, coses que el capitalisme no pot produir i els diners no poden comprar. Donat un mínim suficient de béns materials, la bona vida no depèn del món del comerç.

No obstant això, per a la majoria de nosaltres, el treball ocupa la major part del nostre temps i energia, deixant-ne relativament poc per viure una bona vida. Alguns veuen la seva pròpia feina com una recerca de la bellesa, la veritat o la virtut. Però la majoria troba valuós el que fan principalment com un mitjà per guanyar diners per comprar les coses que necessiten. I la societat capitalista insisteix que una bona vida exigeix ​​molt més que un mínim de béns materials. Una vida veritablement bona requereix de bon menjar, una casa gran i molt ben moblada, roba elegant, una dieta variada i enriquidores experiències derivades dels esports, la cultura i els viatges… Totes elles cares.

Tots estem d’acord que hi ha un límit més enllà del qual més béns materials aporta poca diferència a la nostra qualitat de vida. Però gairebé tots nosaltres estem molt per sota d’aquest límit. En general, doncs, el capitalisme va en contra de la bona vida des de dues direccions. Ens obliga a realitzar un treball que contribueix molt poc al nostre “viure bé”, més enllà de subministrar-nos les necessitats materials, i ens insta a creure, erròniament, que una bona vida és principalment una qüestió d’acumular possessions materials. Robert i Edward Skidelskys ho resumeixen d’aquesta manera: “La ironia és que… ara que hem aconseguit l’abundància (en els països capitalistes avançats), els hàbits creats en nosaltres pel capitalisme ens han incapacitat per gaudir-ho correctament.”

El seu punt de vista del capitalisme és crític però no revolucionari. Censuren la tendència del capitalisme a sacrificar el bé humà per la productivitat, però creuen que podem frenar aquesta tendència amb la nostra recerca de la bona vida. Per a ells, el problema central del capitalisme és la “insaciabilitat econòmica”: la dinàmica intrínseca d’augment de la producció (i per tant dels beneficis) sense límit. La demanda il·limitada sense més pot portar fins i tot, com hem vist recentment, a la catàstrofe econòmica. Més important encara, el capitalisme és moralment deficient perquè els seus mòbils són els vicis de “l’avarícia i la cobdícia”, que ens porten a acumular “béns” que ens allunyen de la bona vida.

La insaciabilitat del capitalisme explota la insaciabilitat dels desitjos individuals corresponents. No importa quant posseeixo, em trobo desitjant més que jo. Quan ja m’he fet prou ric com per satisfer tots els meus vells desitjos, se’n desenvolupen d’altres de nous. D’altra banda, més enllà d’un cert nivell de riquesa, començo a desitjar el millor de tot, on el “millor” (vins rars, exclusius resorts, pintures dels vells mestres) tenen una oferta tan escassa que gairebé ningú se’ls pot permetre. I a més dels nostres desitjos individuals espontanis, desenvolupem d’altres desitjos, simplement perquè hi ha coses que d’altres fan i nosaltres no fem. La necessitat del capitalisme de vendre més i més es troba així amb la nostra necessitat de comprar més i més.

Us deixo amb el vídeo clip que en Michael Moore va fer de Sleep now in the fire dels Rage against the machine… Que no són ben bé crítics amb el capitalisme, són obertament revolucionaris:

Anuncis

3 thoughts on “Quant és suficient? (capitalisme i bona vida)

  1. Retroenllaç: Quant és suficient? (capitalisme i bona vida) | Soma | Scoop.it

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s