Nostàlgia d’un temps, que no és el meu

Elton_John_Tiny_DancerEs pot sentir nostàlgia d’una època que no he viscut? Per què “Tiny dancer” em sona tan familiar, com un ressò del meu propi subconscient? Com si fossin meus tots aquests records que només he vist en un àlbum de fotos esgrogueïdes! Com aquella ridícula camisa de floretes i solapes quilomètriques que no m’he vestit mai. No ho entenc. Què tenen els setanta que no m’hagi donat el tercer mil·lenni? Què té un disc de vinil davant l’era digital?

Potser la màgia es va perdre amb la MTV: amb el naixement d’una era tan perfecte com previsible. La culpa la té l’iTunes, quan la música ha deixat de ser quelcom mortal i palpable… Per això ara, mentre escolto “Tiny dancer” veig que d’allò només en queden reminiscències de quan vaig ser lliure, de quan vaig descobrir el món en un autobús amb en Dylan i els Rolling, amb en Hendrix, els Cream i Led Zeppelin; de quan crèiem que tot era possible, quan pensàvem que el món estava a les nostres mans, un món que ens observava entre l’admiració i el desconcert. Records de quan l’efervescència creativa d’uns instants va impulsar l’art fins als nostres dies.

De tant en quan necessito escoltar “Tiny dancer” per sentir aquest anhel de tornar a casa i deixar que la música em descobreixi amb cada acord, amb cada vers, que mai no podré tornar a un lloc del que mai n’he marxat.

Advertisements

One thought on “Nostàlgia d’un temps, que no és el meu

  1. Retroenllaç: Nostàlgia d’un temps, que no és el meu | Soma | Scoop.it

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s