Sóc un corrupte

corruptePotser em teníeu per un home honrat. Us pensàveu que la meva conducta era exemplar, però tot era una farsa hipòcrita. Jo, avui, en aquest procés de regeneració moral del meu país, he de reconèixer obertament i sense ambigüitats que sóc un corrupte, així, tal com sona…
I el tema ve de lluny: ja de ben petit vaig començar a practicar la falsedat documental sense cap mena d’escrúpol. Era capaç d’imitar la signatura dels meus pares amb tal perfecció que vam arribar a un punt que ma mare, quan s’havia de signar una nota escolar em deia: “fes-ho tu, nen, que jo tinc les mans brutes”. Així també vaig aprendre ben aviat que ningú, ni la meva mare, tenia les mans netes.
Més tard, en la meva època universitària van continuar les meves pràctiques il·lícites. Allí va ser quan vaig començar a rebre sobres. Perquè jo, miserable, també he cobrat en negre. Sí, sí, així com ho sents. Eren unes classes particulars que cobrava setmanalment en un sobre blanc com un sepulcre que contenia la meva perdició. I si algun divendres el sobre no arribava, jo també posava veu de Vito Corleone i em dirigia al pare de la criatura per dir-li: “Oye Manolo, que hay de lo mío”.
I no només he cobrat en negre, també he pagat en negre, va ser quan se’ns va espatllar el calentador de casa i va venir el lampista a arreglar-nos-ho. “Amb factura o sense?” em va dir el lampista. I davant la meva cara de poker va afegir: “si et faig factura et carrego l’IVA i si no t’estalvies… -aquí va agafar la calculadora- uns 80€”. Veient que la meva cara de poker no desapareixia, el lampista va afegir: “Aaahh, vols que et posi la factura a nom de l’empresa!”, però li vaig dir que no, que jo no sóc autònom. “Val, doncs, cap problema, ara et dic un xanxullo que pots fer per carregar-ho a l’assegurança de la llar”…. Li vaig dir que no calia, i per no semblar un imbècil ho vam deixar amb un pagament en metàl·lic i una encaixada de mans.
Espero que la meva confessió no us deprimeixi, perquè és que encara no he acabat: jo també he rebut regals. Encara no fa gaire un alumne em va portar de Venècia un boli amb una gòndola submergida que pujava i baixava sobre un fons de palaus renaixentistes. Sí, ja sé que no l’hauria d’haver acceptat, però encara que no fos un bolso Vuiton em feia una il·lusió enorme, així que no em vaig poder resistir…
Deixaré per un altre dia els meus viatges llampec a Ginebra, i els punts del carnet de conduir que li van retirar a la iaia i com vaig influir en la contractació del meu cunyat… Però no us preocupeu, aviat jo també publicaré la meva declaració de la renda. No hi trobareu cap informació que contrasti la meva confessió, però com que tothom ho fa m’he vist en l’obligació. Potser sí que servirà perquè algú m’expliqui com és possible que després d’un passat corrupte pugui continuar encara pelat com una rata…

One thought on “Sóc un corrupte

  1. Retroenllaç: Sóc un corrupte | Soma | Scoop.it

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s