El problema no és la corrupció, és la mentira

Allegory with Justice, Truth, and the Vices by Giorgio VasariTots, tots, absolutament tots els implicats en algun cas de corrupció tan bon punt ha aparegut la notícia als mitjans han reiterat sempre la seva innocència i encara que després s’hagi demostrat que eren culpables dels fets que se’ls imputava, cap, cap ni un, ha tingut la decència de posar-se davant les càmeres, reconèixer el seu error i demanar perdó. És demanar molt que qui s’hagi equivocat ho reconegui? És que els ciutadans no mereixem una explicació? No demano una infàmia pública ni que es posi un revòlver a la boca com faria un polític japonès, només que convoquin la premsa que posin cara de bons nois i prenguin exemple del Borbó.

La confiança és el veritable fonament de tota relació humana, i un Estat, entès com una gran relació humana no pot construir-se sense la confiança dels seus ciutadans envers els seus dirigents. El nostre seria un país fantasiós, un engany col·lectiu, un país de dibuixos animats si la mentira niués en les nostres institucions. Un país on el guió de la vida dels ciutadans estaria escrit per una voluntat externa al poble. Un país que tindria l’aparença de democràtic, amb un parlament i lleis i jutges i policia i fins i tot sota la supervisió de la UE, però on en realitat, els que manen, ho fan al marge de la voluntat de la ciutadania. Per això tinc la certesa que el veritable perill que actualment corre el nostre país no és l’aparició de nous casos de corrupció (si és que encara n’hi poden aparèixer més) sinó la temptació de tirar terra al damunt, de fer “borron y cuenta nueva” i tirar pel dret com si res no hagués passat. Està clar que som un país que va a batzegades i el perill és que d’aquí tres mesos, quan el Barça guanyi la lliga i estigui a la final de la copa i la Champions, els casos de corrupció siguin rel·legats a la quarta notícia del telediario i ja a ningú li interessi si s’han espiat entre ells amb detectius pagats amb diner negre provinent de suborns.

La veritat ens fa lliures i els nostres fills no seran lliures en un estat que encobreix les seves mentires. Cap país pot mirar el futur sense poder posar els seus ulls en el passat. Per això  el procés sobiranista passa també per un procés de regeneració moral. La denúncia de casos de corrupció no és una cortina de fum per allunyar el focus d’atenció de la consulta i confondre els partits sobiranistes, sinó un pas més, transcendental i necessari, cap a la nostra construcció nacional.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s