Elogi de la mandra

Young woman sitting on a deck“La pau, el silenci, no tenir pressa. El llibre que es llegeix una pàgina i es deixa caure per sentir cantar la cançó interior, i la pintura davant la qual un es deté, s’asseu i s’oblida de seguir endavant. I el paisatge i tot això que s’apodera de nosaltres i ens impregna lentament, i es dilata, com si la nostra pròpia existència s’expandís. Però no és només això el que penetra dins nostre; també hi ha d’altres coses que pugen d’algun lloc molt profund en el nostre fons, puja, canta, es dilata, ens envaeix i s’apodera de nosaltres, són tots els somnis d’infinit, totes les nostàlgies de puresa, totes les aspiracions a un no-sé-què total i ple, perfecte, absolut, al Tot, a allò Inefable, que desafia la paraula i el pensament, i que és, però, el veritable subsòl de l’home, allò que únicament val la pena viure … “

Jacques Leclercq, Elogi de la mandra

2 thoughts on “Elogi de la mandra

  1. Retroenllaç: Elogi de la mandra | Soma | Scoop.it

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s