De fiscal “del” poble a fiscal “de” poble

Rodríguez SolS’ha dit que la nostra va ser una República sense republicans i ara podríem dir que la nostra és una democràcia de fatxes. Una vegada i una altra els qui accedeixen al poder utilitzen la maquinària de l’Estat per controlar i enfonsar els del bàndol contrari. I aquest no és un problema exclusiu del PP sinó que afecta a parts iguals a tots els partits polítics que en major o menor mesura han tingut alguna responsabilitat de Govern.

N’hem tingut una demostració palmària amb la reacció del Fiscal General de l’Estat davant les declaracions del Fiscal en Cap de Catalunya Martín Rodríguez-Sol. Puc acceptar fins a cert punt que no és prudent que un fiscal faci declaracions públiques d’un  determinat tint polític, però convindreu amb mi que les paraules de Rodríguez -Sol no expressen un tint polític sinó un principi democràtic: que la gent té dret a expressar el que vol.

Em sembla desproporcionat i propi d’un estat leninista que un càrrec públic pugui ser represaliat per unes declaracions com aquestes. Com a català, però sobretot com a demòcrata, em dol profundament que el Govern espanyol posi en entredit la independència judicial i utilitzi ideològicament les institucions que garanteixen l’Estat de Dret. De debò que ahir, quan vaig llegir la notícia, vaig prendre consciència que la situació és realment preocupant, que ens trobem desemparats sota una piconadora que ho arrasa tot sense miraments.

Aquesta estratègia està aconseguint que el debat deixi de ser una qüestió entre sobiranisme o espanyolisme, entre independentistes i unionistes. Cada dia que passa, s’obre una escletxa més gran entre els que creiem en la democràcia i els que es volen servir d’ella pels seus interessos ideològics o fins i tot econòmics.

Advertisements

3 thoughts on “De fiscal “del” poble a fiscal “de” poble

  1. Retroenllaç: De fiscal "del" poble a fiscal "de" poble | Soma | Scoop.it

  2. 100% amb el que dius.
    Em costa de creure però que no puguin arribar a ser més intel·ligents. No se n’adonen que amb el que fan no aconseguiran el que volen, sinó tot el contrari? Amb cada cosa que fan, l’esclexta es fa més i més grossa, però és que, a més a més, es retraten a ells mateixos…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s