Una mirada comprensiva

si quiero 2Estimar una persona suposa apreciar-la tal com és, amb les seves qualitats i els seus defectes. I això, que és decisiu en l’amistat, és molt més Important quan aquesta persona és l’esposa o el marit: aquell ésser increïble i meravellós amb qui volem compartir la nostra vida.

El festeig és, sens dubte, inoblidable. I també els primers mesos de matrimoni. Però després, amb el pas del temps, es comença a percebre amb claredat les petites deficiències de la parella. En aquest anunci es mostren alguns defectes que podríem qualificar “de poca importància”. La dona que mai deixa el seient del cotxe al seu lloc, després d’utilitzar-lo. El marit descuidat que taca la tapisseria del saló quan menja un iogurt mirant la tele. La dona que fa sempre una maleta immensa per viatjar només un parell de dies. I el marit que es renta les dents a la cuina, mentre fulleja distretament un llibre.

No podem perdre els nervis perquè -un dia i un altre- la nostra parella cometi el mateix error de sempre, el que li hem assenyalat una vegada i una altra. Entre d’altres coses, perquè també té les seves virtuts: hem de procurar recordar-ho quan veiem clarament els seus defectes. I també, per dues coses més: perquè l’estimem i perquè aquesta persona ens estima.

En l’espot, tot és vist amb immensa comprensió: perquè la música endolceix cada petit desastre, cada defecte com una cosa disculpable i sense importància. I, sobretot, hi ha la mirada de l’altre. Aquesta mirada alegre i enamorada -el més preciós de l’espot- que és el que permet comprendre i estimar l’altre amb els seus defectes, i dir sempre: “Sí, vull”.

Extret de Publicidad i Cine con Valores d’Alfonso Mendiz

2 thoughts on “Una mirada comprensiva

  1. És un video molt il·lustratiu. L’agafo i potser l’incorporo a la xerrada que dono sobre aquest tema. Tanmateix he de dir que també il·lustra un defecte en el qual s’incorre quan es porta temps de vol: la rutina. La indolència de deixar passar detalls inadvertits per a un i, amb el temps, insoportables per a l’altre. Quan no se sap somriure així, quan disculpar això sembla impossible, el que s’ha de fer és parlar: “Escolta, rei, no t’ho agafis malament, eh?, però és que a mi em resulta força molest que et rentis les dents a la cuina”.

    • Gràcies Toni pel comentari. Celebro que el vídeo et sigui d’utilitat.
      Totalment d’acord amb el que dius. Cal poder dir-se les coses sinó allò acabarà malament, però el vídeo potser ho dóna per suposat i posa l’èmfasi en el fet que podem decidir mirar-nos les coses que més ens irriten des d’una perspectiva més comprensiva… I a partir d’aquí, fins i tot resulta més fàcil ajudar aquesta persona a canviar o eradicar un defecte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s