10 flaixos del papa Francesc

papa_francescAvui s’inicia el pontificat del Papa Francesc. Us deixo aquí 10 “flaixos” extrets del llibre “El Jesuita. Conversaciones con el cardenal Jorge Bergoglio, SJ”, de Sergio Rubín i Francesca Ambrogetti, especialment reveladors del seu tarannà.

Treball
“Li agraeixo molt al meu pare que m’hagi enviat a treballar. El treball va ser una de les coses que més bé m’ha fet a la vida i, particularment, al laboratori vaig aprendre allò de bo i de dolent que hi ha en tota tasca humana (…). Allà vaig tenir com a cap una dona extraordinària, l’Esther Balestrino de Careaga, una paraguaiana simpatitzant del comunisme que anys després, durant l’última dictadura, va patir el segrest d’una filla i un gendre, i després va ser raptada (…) i assassinada. Actualment està enterrada a l’església de la Santa Creu.
L’estimava molt. (…) em va ensenyar la serietat del treball. Realment, li dec molt a aquesta gran dona”. (El Jesuita. Conversaciones con el cardenal Jorge Bergoglio, SJ, pàg. 34)

Vocació
Quan rondava els 17 anys, un 21 de setembre (dia en què a Argentina els joves celebren el dia de l’estudiant), es preparava per sortir a celebrar-ho amb els seus companys. Però va decidir fer una escapada per visitar la seva parròquia. Quan va arribar, es va trobar un sacerdot que no coneixia i li va transmetre una gran espiritualitat, i va decidir confessar-se amb ell. “En aquesta confessió em va passar alguna cosa estranya, no sé què va ser, però em va canviar la vida, jo diria que em van sorprendre amb la guàrdia baixa”. Més de mig segle després ho interpreta així: “Va ser la sorpresa, l’estupor d’una trobada, em vaig adonar que m’estaven esperant. Això és l’experiència religiosa: l’estupor de trobar-se amb algú que t’està esperant. Des d’aquest moment per a mi, Déu és qui et ‘primereja’. Tu l’estàs buscant, però ell et busca primer. Tu vols trobar-lo, però Ell ens troba primer “.
“Primer, li vaig dir al meu pare i li va semblar molt bé. Però la reacció de la meva mare va ser diferent. La veritat és que la mare es va enfadar moltíssim”.
(El Jesuita. Conversaciones con el cardenal Jorge Bergoglio, SJ, pp. 45-47)

Nova Evangelització
“L’Església, per venir d’una època on el model cultural l’afavoria, es va acostumar a que les seves instàncies fossin disponibles i obertes per a tothom qui vingués, per tothom qui ens busqués. Això funcionava en una comunitat evangelitzada. Però en la situació actual, l’Església necessita transformar les seves estructures i maneres pastorals orientant-les de manera que siguin missioneres. No podem romandre en un estil ‘clientelar’ que, passivament, espera que vingui ‘el client’, el feligrès, sinó que hem de tenir estructures per anar cap a on ens necessiten, cap a on hi ha la gent, cap als qui, tot i desitjar-ho, no s’apropen a les estructures i formes caduques que no responen a les seves expectatives ni a la seva sensibilitat. Hem de veure, amb gran creativitat, com ens fem presents en els ambients de la societat fent que les parròquies i les institucions siguin instàncies que es llancin a aquests ambients. Revisar la vida interna de l’Església per sortir cap al poble fidel de Déu. La conversió pastoral ens crida a passar d’una Església ‘reguladora de la fe’ a una Església ‘transmissora i facilitadora de la fe’ “.
(El Jesuita. Conversaciones con el cardenal Jorge Bergoglio, SJ, p. 77-78)

Divorciats en l’Església
– ¿Què els diria als divorciats que estan en una nova unió?
– “Que s’integrin a la comunitat parroquial, que hi treballin perquè hi ha coses en una parròquia que les poden fer ells. Que busquin ser part de la comunitat espiritual, que és el que aconsellen els documents pontificis i el Magisteri de l’Església. El Papa va assenyalar que l’Església els acompanya en aquesta situació. És cert que a alguns els fa mal no poder combregar. El que cal en aquests casos és explicar bé les coses. Hi ha casos en què això és complicat. És una explicació teològica que alguns sacerdots exposen molt bé i la gent entén “.
(El Jesuita. Conversaciones con el cardenal Jorge Bergoglio, SJ pàg. 91)

Avortament i drets de la dona
– “La batalla contra l’avortament la situo en la batalla a favor de la vida des de la concepció. Això inclou la cura de la mare durant l’embaràs, l’existència de lleis que protegeixin la dona en el post part, la necessitat d’assegurar una adequada alimentació dels nois, com també brindar una atenció sanitària al llarg de tota una vida, tenir cura dels nostres avis i no recórrer a l’eutanàsia. Perquè tampoc s’ha de ‘submatar’ amb una insuficient alimentació o amb una educació absent o deficient, que són formes de matar una vida plena. Si hi ha una concepció que cal respectar, hi ha una vida que cal cuidar”.
– Molts diuen que l’oposició a l’avortament és una qüestió religiosa.
– “Que va… La dona embarassada no porta al ventre un raspall de dents, ni un tumor. La ciència ensenya que des del moment de la concepció, el nou ésser té tot el codi genètic. És impressionant. No és, doncs, una qüestió religiosa, sinó clarament moral amb base científica, perquè estem en presència d’un ésser humà.
– Però la graduació moral de la dona que avorta és la mateixa que la de qui el practica?
– No parlaria de graduació. Però sí, a mi em dóna molta més, no dic llàstima sinó compassió, en el sentit bíblic de la paraula, és a dir, de compadir i acompanyar, una dona que avorta per vés a saber quines pressions, que aquells professionals –o no professionals– que actuen per diners i amb una fredor total. […] Aquesta fredor contrasta amb els problemes de consciència, els remordiments que, al cap d’uns anys, tenen moltes dones que van avortar. Cal estar al confessionari i escoltar aquests dramons, perquè saben que van matar un fill.
(El Jesuita. Conversaciones con el cardenal Jorge Bergoglio, SJ, pàg. 91)

Educació sexual
“L’església no s’oposa a l’educació sexual. Personalment, crec que n’hi ha d’haver al llarg de tot el creixement dels nois, adaptada a cada etapa. En veritat, l’Església sempre va impartir educació sexual, encara que accepto que no sempre ho va fer d’una manera adequada. El que passa és que actualment molts dels que aixequen les banderes de l’educació sexual la conceben separada de la persona humana. Llavors, en lloc de comptar amb una llei d’educació sexual per a la plenitud de la persona, per l’amor, es cau en una llei per a la genitalitat. Aquesta és la nostra objecció. No volem que es degradi la persona humana. Res més “.
(El Jesuita. Conversaciones con el cardenal Jorge Bergoglio, SJ, pàg. 92-93)

Cuina
– Cuina actualment?
– No, no tinc temps. Però quan vivia al col·legi Máximo, de San Miguel, com que els diumenges no hi havia cuinera, jo cuinava per als estudiants.
– ¿I cuina bé?
– Bé, mai vaig matar a ningú …
(El Jesuita. Conversaciones con el cardenal Jorge Bergoglio, SJ, p. 31)

Preguntes i respostes
– ¿Com es presentaria davant un grup que no el coneix?
– Sóc Jorge Bergoglio, capellà. És que m’agrada ser capellà.
– Un lloc en el món?
– Buenos Aires.
– Una persona?
– La meva àvia.
– ¿Com prefereix assabentar-se de les notícies?
– Llegint els diaris. La ràdio l’encenc per escoltar música clàssica.
– Viatja molt amb metro, és el seu transport predilecte?
– El prenc gairebé sempre per la rapidesa, però m’agrada més el bus, perquè veig el carrer.
– ¿Va tenir xicota?
– Sí. Formava part del grup d’amics amb què anàvem a ballar.
– Per què va finalitzar el festeig?
– Vaig descobrir la meva vocació religiosa.
– Té algun familiar que també va abraçar la vocació religiosa?
– Sí, el fill de la meva germana Marta. És sacerdot jesuïta com jo.
– Alguna afició?
– De jove col·leccionava segells. Ara, llegir, que m’agrada molt, i escoltar música.
– Una obra literària?
– La poesia de Hölderlin m’encanta. També, moltes obres de la literatura italiana. I promesi sposi l’hauré llegit quatre vegades. El mateix que La Divina Comèdia. M’arriben Dostoievski i Marechal.
– Borges? Vostè el va tractar.
– No cal dir. A més Borges tenia la genialitat de parlar pràcticament de qualsevol cosa sense “mandarse la parte”.
– Borges era agnòstic.
– Un agnòstic que cada nit resava el Parenostre, perquè ho havia promès a la seva mare i que va morir assistit religiosament.
– Una composició musical?
– Entre les que més admiro està l’obertura Leonera número tres de Beethoven en la versió de Furtwängler, és, al meu entendre, el millor director d’algunes de les seves simfonies i de les obres de Wagner.
– ¿Li agrada el tango?
– Moltíssim. És una cosa que em surt de dins. Crec conèixer bastant de les seves dues etapes.
– Sap ballar?
– Sí. El vaig ballar de jove, encara que prefereixo la milonga.
– ¿El seu esport preferit?
– De jove, practicava el bàsquet, però m’agradava anar a l’estadi a veure futbol. Anàvem tota la família, inclosa la meva mare, a veure el San Lorenzo, l’equip del nostre cor: els meus pares eren d’Almagro, al barri del club.
(El Jesuita. Conversaciones con el cardenal Jorge Bergoglio, SJ, pp. 118-120)

Nomenament
– Després d’una conversa, el Nunci m’informa:” Ah … una última cosa … ha sigut nomenat bisbe auxiliar de Buenos Aires i la designació es farà pública el dia 20 … ” Així m’ho va dir.
– ¿I quina va ser la seva reacció?
– “Em vaig bloquejar. Com vaig assenyalar abans, com a conseqüència d’un cop, bo o dolent, sempre em bloquejo”.
[…]
– Si més no, digui’ns què sentia quan veia el seu nom entre els grans candidats a Papa … [sobre el Conclave de 2005].
– Pudor, vergonya. Pensava que els periodistes estaven bojos.
(El Jesuita. Conversaciones con el cardenal Jorge Bergoglio, SJ, pp. 125-126)

Dolor i ressentiment
“El dolor, que és també una altra nafra, és a camp obert. El ressentiment és com una casa assetjada, on viu molta gent amuntegada que no té cel. Mentre que el dolor és com una casa on també hi ha amuntegament, però es veu el cel. En altres paraules, el dolor està obert a la pregària, a la tendresa, a la companyia d’un amic, a mil coses que ens dignifiquen. És a dir, el dolor és una situació més sana. Així m’ho dicta l’experiència “.
(El Jesuita. Conversaciones con el cardenal Jorge Bergoglio, SJ, pp. 143)

One thought on “10 flaixos del papa Francesc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s