Per què els nois s’estan quedant enrederits a l’escola respecte les noies?

the war against boysChristina Hoff Sommers, de l’American Enterprise Institute i autora del llibre The War Against Boys, escriu un article a The New York Times (2-02-2013), sobre com posar remei al retard acadèmic que presenten els nens nord-americans respecte les nenes.

Els nois puntuen tan bé o millor que les nenes en la majoria de les proves d’aptitud, però, solen treure pitjors notes que les noies i és menor la proporció dels que arriben a la universitat. Per què? Un estudi publicat a The Journal of Human Resources afirma que els mestres (fonamentalment dones) s’adonen des de l’etapa preescolar que les noies tenen millor comportament que els nois.

Els autors de l’estudi van analitzar les dades de més de 5.800 estudiants des d’infantil fins a cinquè grau (10 anys) i van trobar que els nois, en tots els grups racials i en totes les matèries principals, van obtenir qualificacions inferiors al que es podia esperar per les proves d’aptitud realitzades anteriorment.

Els experts atribueixen aquest desajust a les diferències en les “aptituds no cognitives”: l’atenció, la perseverança, el desig d’aprendre, la capacitat d’estar tranquil i treballar de forma independent. Les nenes tendeixen a desenvolupar aquestes habilitats abans i de forma més natural que els nens.

Cap estudi anterior, afirma Hoff Sommers, havia demostrat que l’escletxa de gènere a les notes s’iniciés tan d’hora, i que el problema està en les diferències en el comportament. Els investigadors han observat que els mestres van qualificar com menys competents als nens, fins i tot quan els nois van fer tan bé com les noies les proves de lectura, matemàtiques i ciències, per la seva pitjor conducta.

De com les noies van avançar als nois
Hoff Sommers recorda que en un passat no gaire llunyà les famílies afavorien els fills homes en l’assignació dels escassos recursos per a l’educació. A partir de la dècada de 1970 els pares van començar a valorar l’educació de les seves filles tant com la dels seus fills. Es va produir una transformació social cap a una economia de serveis basada en el coneixement, augmentant significativament el valor dels títols universitaris i començant a anivellar les opcions professionals per ambdós sexes.

A mesura que ocorrien aquests canvis, les noies van començar el seu avanç en l’educació. Al voltant de 1990, les nenes van avançar als nois. Actualment, les dones representen aproximadament el 60% dels títols de grau i postgrau, i comencen a superar als homes en l’obtenció de doctorats. La qüestió del retard acadèmic dels nois és un tema que cada vegada preocupa més, com es manifesta en premsa, llibres i articles acadèmics.

Apropar-se a la sensibilitat masculina
Fa algunes dècades, quan les nenes anaven enrederides respecte els nens en matemàtiques i ciències, es va fer un esforç conjunt per donar-los més suport, i es va aconseguir un èxit significatiu. No hauríem de fer el mateix avui amb els nois?, Es pregunta Hoff Sommers.

Segons la seva opinió, l’escola s’ha apartat de l’estil docent que pot atraure els nois. “A mesura que les nostres escoles s’han orientat cap a un estil pedagògic centrat en els sentiments, contrari al risc, sedentari i que prima la col·laboració, s’han anat apartant més i més de la sensibilitat dels nois”.

Hoff Sommers aposta per seguir l’exemple educatiu dels britànics, canadencs i australians, que han abordat obertament el problema del baix rendiment masculí. Per això estan experimentant amb programes que ajuden els nois a ser més organitzats i a millorar la seva atenció i el seu compromís. Això inclou més tasques de lectures que els resultin més atractives (ciència ficció, fantasia, esports, espionatge, batalles), més temps d’esbarjo perquè es puguin expansionar, més classes diferenciades per sexes, i més homes en el professorat.

Per contra, Hoff Sommers assenyala altres tendències que estan perjudicant als nois. Per exemple: la disminució dels temps d’esbarjo, que els nois necessiten per desfogar, les mesures de tolerància zero davant la indisciplina, i el rebuig a les escoles diferenciades per sexes.

Encara que la necessitat d’elevar el nivell acadèmic afecta tots els tipus de nois, Hoff Sommers subratlla que cal fer un esforç especial en el cas dels més desfavorits: nens negres, llatins i de baixos ingressos. Les afroamericanes tenen el doble de probabilitats d’obtenir un títol universitari que els homes de la seva raça.

La importància de l’educació del caràcter
Sovint els esforços se centren en millorar les notes. Però cada vegada sembla més clar que cal millorar també l’educació del caràcter. Així ho posa de manifest Paul Tough, en el seu llibre How Children Succeed: Grit, Curiosity and the Hidden Power of Character, ressenyat a The Economist.

L’autor remarca que moltes vegades es pensa que l’èxit acadèmic és un producte de les habilitats cognitives, el tipus d’intel·ligència que es mesura a les proves de coeficient intel·lectual. Però noves investigacions han descobert que les aptituds d’un estudiant universitari estan més relacionades amb la capacitat de mantenir la concentració, la perseverança en l’estudi i el control dels impulsos. Això explica per què alumnes que a la secundària obtenien bons resultats, en arribar a la universitat fracassen. Habilitats no cognitives, com la perseverança i la curiositat, permeten predir en bona mesura el futur èxit escolar.

L’educació primerenca per part dels pares o els mestres pot ajudar a millorar els hàbits de conducta. El caràcter es pot ensenyar, afirma Tough. Posa com a exemple el treball d’un instructor d’escacs en una escola de Brooklyn que va convertir a estudiants pobres i desmotivats en campions d’escacs, ensenyant-los noves maneres de resoldre problemes i de superar els seus fracassos.

Per la seva banda, Hoff Sommers destaca el cas de la Aviation High School a Nova York. A més de seguir el pla d’estudis normal d’una escola secundària, els estudiants passen la meitat del dia a classes pràctiques sobre bucs, sistemes hidràulics i sistemes elèctrics per avions en miniatura. L’escola de 2.200 alumnes, majoritàriament estudiants de color i de famílies de baixos ingressos, té una taxa d’assistència del 95% i una taxa de graduació del 90%. El 80% dels alumnes van a la universitat.

Christina Hoff Sommers diu que es va fer feminista en la dècada de 1970 perquè rebutjava les injustes desigualtats respecte a la dona. “Avui, la justícia ens obliga a abordar les greus deficiències educatives dels nois. El progrés de les dones no requereix la reculada dels homes “, afirma aquesta autora.

Extret d’Aceprensa

One thought on “Per què els nois s’estan quedant enrederits a l’escola respecte les noies?

  1. Retroenllaç: Per què els nois s'estan quedant enrederits a l'escola respecte les noies? | Soma | Scoop.it

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s