Perfectes imperfectes

perfectes imperfectes

Classes, exàmens, entrenaments, competicions, horaris, plannings, dietes… L’afany de fer-ho bé, de no defraudar les expectatives que s’han depositat en tu, l’anhel d’arribar el primer, de fer-ho millor, de ser reconegut i acceptat, el desig inabastable de perfecció, de voler arribar a uns objectius que, ben mirat, no te’ls has fixat tu sinó que t’han vingut donats per uns pares que se senten orgullosos dels teus avenços, per un públic que aplaudeix els teus triomfs, per un món que amb la mateixa força amb què t’admira, t’amenaça amb la frustració, el fracàs i la indiferència.

No t’enganyis, aquestes no són les veritables victòries ni aquesta és la veritable perfecció. Ser el millor no et fa millor, ser perfeccionista no et fa perfecte, ser admirat no et fa admirable ni guanyar diners t’enriqueix… Més aviat al contrari:  si les nostres aspiracions són relatives enlloc de ser absolutes, si preferim ser millors, més grans, més rics o més guapos enlloc de fer el bé, ser generosos, estimar o ser agraïts, aleshores la perfecció xucla les nostres energies i ens converteix en una façana impecable d’un edifici en ruïnes. Perquè la veritable virtut no radica en tot el que ets capaç de fer, sinó en la raó per qual fas totes aquestes coses: la perfecció és efímera si serveix només per alimentar el nostre maleït i recargolat egoisme.

One thought on “Perfectes imperfectes

  1. Retroenllaç: Perfectes imperfectes | Soma | Scoop.it

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s