Avui, festa de Sant Josep Obrer, toca dedicar el post al treball o més aviat a la seva absència… Perquè amb les darreres dades d’atur, la festa d’avui potser l’hauríem de traslladar al 22 de maig, festa de santa Rita, patrona de les causes impossibles… I les perspectives del quadre macro-econòmic que la setmana passada ens va presentar el Gobierno de España no són tampoc gaire esperançadores.
Comparteixo despatx amb un enginyer que està subscrit encara a la borsa de treball de la UPC i que d’un temps ençà no fa més que rebre sucoses ofertes de treball a Alemanya. Cada dia que passa augmenta el nombre d’antics alumnes meus que han anat a provar sort més enllà de les nostres fronteres i han practicat allò que la ministra de treball va batejar com “mobilitat exterior”. Alguns, és cert, hi han anat per gust, però la majoria per necessitat, treballant en feines que estan molt per sota del seu potencial i la formació que han rebut. Només espero que aquesta situació sigui transitòria i que ben aviat els tornem a tenir a casa, això sí, amb el farcell carregat d’aventures i coneixences que ens ajudin a refer tot el que l’avarícia i la incompetència han destrossat. El meu post i les meves pregàries avui van per ells.
Translate into your language:
soma 
Retroenllaç: "Mobilitat exterior"... té peb...
Lamentablemente los argentinos tenemos mucha experiencia en este tema, ojalá puedan salir de este desastre.
Que pases una hermosa jornada.
El mundo está en deuda con el pueblo argentino… Porqué lo enriquecéis con vuestra inspiración, vuestra alegría y vuestro compromiso. Gracias por tu comentario!
Txema, crec que podem girar la truita i fer-ne del problema una oportunitat!
Estar una temporada a l’estranger ens fa ampliar les mires, ser més competitius i més cosmopolites. En un món globalitzat com el d’avui dia, sortir a fora és essencial, trobo. Hem de sentir-nos afortunats de les possibilitats que tenim de moure’ns on sigui i començar a pensar que la resta d’Europa també és casa nostra. I no et preocupis, la terra acaba cridant a tothom: tornarem en algun moment o altre.
Records des d’Atlanta!
Tens tota la raó Lluis. Hem d’aprofitar la cojuntura i convertir la “mobilitat externa” en una oportunitat. Tant els que esteu estudiant o investigant com els que estan fent de pizzeros, reso perquè torneu i ens enriquiu amb les vostres vivències i amb el vostre afany de fer del nostre un país pròsper i lliure.
Una fortíssima abraçada i no deixis venir-nos a veure quan tornis!
Ciao, oggi, purtroppo, nemmeno i Santi possono aiutarci in questo delicato momento che stiamo attraversando
Il lavoro è un diritto per tutti, ma trovarlo è un ‘ impresa quasi impossibile.
Bisogna andare ovunque ci sia un un posticino per noi
Saludos
Ombreflessuose
… Non se i santi ci possono aiutare, ma è chiaro che questa situazione ci rende santi a noi! Grazie per il tuo commento!
Nice reading about you.
Thanks for following my blog Ajaytao2010@wordpress.com. Browse through the category sections, I feel you may definitely find something of your interest.