Peregrins d’un destí incert…

peregrinsPeregrins d’un destí incert fem via per una senda solcada de paranys. A dreta i esquerra ens abaten vents i tempestes, tothora ens acompanya el fred i la gana, la por i el descoratjament.

Peregrins fràgils i vulnerables, només hi ha una manera de fer el nostre camí: procurant que els altres no ensopeguin. Perquè el nostre destí és l’amor i el camí que hi porta és tanmateix l’amor. Només som quan ens donem i només caminem quan ens desfem del nostre propi llast, quan donem sense esperar res a canvi; aleshores desapareix la fred, la por i la gana, amainen les tempestes i germina la vida al nostre pas.

Peregrí confús i solitari, els teus passos són estèrils si no caminen envers algú, el teu viatge és a ninguna part si no cerques res més que tu mateix. La teva brúixola perd el nord si no saps descobrir al teu costat un altre tu, petit i vulnerable, peregrí d’un destí incert que fa via per aquesta mateixa senda solcada de paranys.

Translate into your language: Saudi-Arabia-iconBulgaria-iconChina-iconCroatia-iconCzechDenmark-iconNetherlands-flat-iconUnited-Kingdom-iconFinland-iconFrance-iconGermany-iconGreece-iconIndia-iconItaly-iconJapan-iconSouth-Korea-iconNorway-iconPoland-iconPortugal-iconRomania-iconRussia-iconSpain-iconSweden-icon (1)

4 thoughts on “Peregrins d’un destí incert…

  1. Gràcies per compartir aquestes boniques imatges, visc a Moscou! les condicions climatològiques son dures però el cor de la gent pot ser tant gran que desfà tota fredor i neu que tinguem al voltant!

  2. Un video molt bonic! Més persones haurien de ser així! L’altre dia a Barcelona, anant en bici em van caure totes les coses que tenia dins el cistellet degut a un petit salt al pujar a la vorera. Totes les coses que hi portava em van quedar escampades cap a un costat i cap a l’altre… Vaig tenir problemes en poder-ho recollir tot, ja que si deixava la bici posant el caballet, aquesta queia degut al pes de les altres coses que encara eren al cistellet… I tot i que unes quantes persones em van passar pel costat, cap em va ajudar. L’únic que van fer va ser esquivar les meves coses…
    Això és una de les coses que no m’agrada gens de Barcelona… Com la gent ignora als altres…

    • Jo també tinc mal record de Barcelona en aquest aspecte… En canvi a Girona, diumenge passat de bon matí, anant en moto em vaig trobar un cotxe aturat enmig de l’avinguda de St Narcís, els dos únics vehicles que passàvem per allà, jo i un bmw, ens vam aturar per ajudar-lo a empènyer el seu cotxe i el vam aconseguir arrancar… Recordo que vam bromejar amb el senyor del BMW: “Ara ja hem fet l’obra bona del dia, ja podem tornar el llit”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s