Staring at the sun (una cançò per Pentacosta)

soma

Necessito aixecar els ulls i mirar-te, sentir el teu escalf sobre els meus gestos i la teva llum en les meves paraules. Com més m’enlluernes més feliç em sento d’aquesta ceguesa que m’aparta els ulls d’allò material i caduc, que m’empeny més enllà de la raó prudent i calculadora, més enllà dels interessos egoistes i mesquins.

Cec de la teva llum. Cec al plaer: aquesta maleïda crida persistent que em xiuxiueja “vull-més-vull-més-vull-més”, com un insecte al costat de l’orella que intento inútilment de foragitar.

Necessito mirar el sol perquè sé que he estat fet per contenir aquesta llum dins meu i irradiar-la tal com Tu me la dónes, com una força irresistible que em travessa i que em vivifica, que és present en cada partícula, en cada acord, en cada somriure, en cada mirada. L’Absolut que rodeja el món i l’estreny amorosament entre els seus braços, l’atzar que juga amb…

View original post 111 more words

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s