Agata Mroz: un amor més gran que la mort

Agata Mroz2Aviat es compliran 4 anys de la mort d’Agata Mroz, una desaparició que va commocionar Polònia sencera. El dia del seu funeral, milers de polonesos es van amuntegar a l’exterior de l’església, ja que el temple només podia acollir uns pocs centenars de feligresos. Hi va haver plors, oració, cants i una profunda tristesa. Havien perdut una gran esportista i, sobretot, una grandíssima persona. La seva vida va ser curta, però va il·luminar moltes persones, i mereix que avui la recordem.

Agata Mroz va néixer a Dąbrowa Tarnowska el 7 d’abril de 1982. Des de molt jove va destacar en l’esport del voleibol, on va aconseguir èxits com aleví, infantil i juvenil. A l’edat de 17 anys li van diagnosticar la malaltia de la leucèmia. La seva família va patir molt amb la notícia, però ella no es va abatre. Va dir als seus familiars que lluitaria per la vida amb totes les seves forces, però que necessitava el seu suport i la seva alegria. I va vèncer. En poc més d’un any ja estava restablerta, i va tornar de nou a entrenar per recuperar el temps perdut. Amb 20 anys es va convertir en l’estrella nacional d’aquest esport, i amb 21 va liderar l’equip nacional polonès fins a guanyar la final del Campionat d’Europa (2003), gesta que repetiria també l’any 2005.

Al setembre de 2006 es va traslladar a Espanya fitxada pel CAV Múrcia, i gràcies a ella el Club murcià va guanyar el Campionat d’Espanya amb clara superioritat. Poques setmanes després van tornar a aparèixer els símptomes de la leucèmia, i Agata va haver de retirar-se de la competició i tornar a la seva Polònia natal, on va ser rebuda amb entusiasme. Els mitjans de comunicació la qualificaven llavors com la millor esportista polonesa del segle XXI.

Va començar llavors el seu calvari amb la malaltia. Va haver de sotmetre’s a incessants transfusions de sang, i tot el país es va mobilitzar en una immensa cadena de solidaritat per salvar la seva estrella de l’esport. Milers de persones van donar sang com a gest de suport.

El 9 de juny de 2007 es va casar amb Jacek Olszewski. La seva delicada salut li va impedir realitzar la projectada lluna de mel, però això  li va importar poc. Estava amb el seu marit i això ja era suficient. Als pocs mesos va saber que estava embarassada. Quan va acudir als metges, li van dir que la seva malaltia s’estava agreujant ràpidament, i li van aconsellar avortar.

Agata va prendre aleshores una decisió heroica: no només va rebutjar l’avortament, sinó que va postergar el trasplantament de medul·la que estaven preparant els metges fins que pogués donar a llum la seva primera i –així ho intuïa– única filla.

La premsa es va fer ressò d’aquesta decisió, i li van demanar diverses entrevistes. En una d’elles, realitzada al diari Dziennik el febrer de 2008, va declarar amb senzillesa que mai s’havia penedit d’haver-se quedat embarassada. “La notícia que seria mare em va fer sentir afortunada. Em va omplir d’alegria, perquè volia sentir el que suposava ser mare i donar a llum una vida humana, i també perquè així li donaria al meu marit alguna cosa bona de mi mateixa” , van ser les seves paraules.

Agata MrozLa seva filla Liliana va néixer el 4 d’abril de 2008. Poques setmanes després, Agata es va sotmetre al trasplantament de medul·la, però estava ja molt debilitada. Encara va resistir mes i mig, però el seu cos no va superar les complicacions que van sobrevenir i va morir a l’hospital el 4 de juny de 2008. Tenia 26 anys.

Els seus funerals es van celebrar el 9 de juny: a la mateixa església i en el mateix dia en què es va casar amb Jacek un any abans. Les multituds van plorar la seva pèrdua i van voler acompanyar-la en el seu últim adéu. Els mitjans de comunicació van recordar els seus triomfs en l’esport, però la gent va recordar, sobretot, la seva valentia i generositat en la seva lluita contra la leucèmia.

El Bisbe Auxiliar de Kielce, Mons. Marian Florczyk, va presidir els funerals i va assegurar que Polònia havia rebut d’Agata “un impressionant testimoni d’amor: al seu país, al seu marit i al sagrat do de la vida. Aquest amor heroic a la seva filla encara no nascuda és el millor testimoni per una societat que sembla no saber apreciar el gran regal de la família i de la vida humana “.

La seva filla Liliana va assistir a la cerimònia en braços del seu pare. Actualment tots dos viuen a Brelavia, on va morir Agata. Jacek no deixa de recordar a tothom qui li ho pregunta la bondat de la seva dona i l’amor heroic que va tenir cap a la seva filla, abans que nasqués.

Extret de Publicidad y Cine con Valores

Translate into your language: Saudi-Arabia-iconBulgaria-iconChina-iconCroatia-iconCzechDenmark-iconNetherlands-flat-iconUnited-Kingdom-iconFinland-iconFrance-iconGermany-iconGreece-iconIndia-iconItaly-iconJapan-iconSouth-Korea-iconNorway-iconPoland-iconPortugal-iconRomania-iconRussia-iconSpain-iconSweden-icon (1)

10 thoughts on “Agata Mroz: un amor més gran que la mort

  1. Retroenllaç: Agata Mroz: un amor més gran que la mort...

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s