Quantes coses ens estarem perdent?

bell“Un matí fred de gener un home es va asseure en una estació de metro a Washington DC i va començar a tocar el violí. Va tocar sis peces de Bach durant uns 45 minuts. Com que era hora punta, durant aquest temps es calcula que unes 1.100 persones van passar per l’estació, la majoria d’elles fent el seu camí cap a la feina.
Als tres minuts un home de mitjana edat va notar que algú tocava el violí. Va minorar el pas i es va aturar durant uns segons, i després es va afanyar a complir amb la seva agenda.
Un minut més tard, el violinista va rebre el seu primer dòlar de propina: una dona va llançar els diners a la caixa i sense parar, i va seguir caminant.
Uns minuts més tard, algú es va recolzar contra la paret a escoltar, però poc després va mirar el seu rellotge i va començar a caminar de nou. Era evident que feia tard a la feina.
El que va prestar major atenció va ser un nen de 3 anys. La seva mare semblava que tenia pressa, però el noi es va aturar a mirar el violinista. Finalment, la mare va empènyer el nen i van seguir caminant, mentre el nen girava el cap tota l’estona. Aquesta acció va ser repetida per altres nens. Tots els pares, sense excepció, els van forçar a seguir endavant.
En els 45 minuts que el músic va tocar, només 6 persones es van aturar i es van quedar una estona. Al voltant del 20 li van donar diners, però van seguir caminant al seu ritme normal. Va recaptar $32. Quan va acabar de tocar i es va fer el silenci, ningú se’n va adonar. Ningú no va aplaudir, ni tampoc hi va haver cap reconeixement.
Ningú ho sabia, però el violinista era Joshua Bell, un dels músics més talentosos del món. Durant aquella estona al metro havia tocat una de les peces més complexes mai escrites, en un violí valorat en $3,5 milions de dòlars.
Dos dies abans de la seva actuació al metro, Joshua Bell va omplir un teatre a Boston, on cada butaca costava una mitjana de $100.
Aquesta és una història real. La interpretació de Joshua Bell tocant d’incògnit a l’estació de metro va ser organitzada pel Washington Post com a part d’un experiment social sobre la percepció, el gust i les prioritats de la gent.
Les conclusions van ser: en un entorn comú a una hora inapropiada: Percebem la bellesa? Ens aturem a apreciar-la? Reconeixem el talent en un context inesperat?
Una de les possibles conclusions d’aquesta experiència podria ser: Si no tenim un moment per aturar-nos i escoltar un dels millors músics del món, tocant la millor música mai escrita, quantes altres coses ens estarem perdent?”

Extret de Mind Blogging Stories

Translate into your language: Saudi-Arabia-iconBulgaria-iconChina-iconCroatia-iconCzechDenmark-iconNetherlands-flat-iconUnited-Kingdom-iconFinland-iconFrance-iconGermany-iconGreece-iconIndia-iconItaly-iconJapan-iconSouth-Korea-iconNorway-iconPoland-iconPortugal-iconRomania-iconRussia-iconSpain-iconSweden-icon (1)
Anuncis

27 thoughts on “Quantes coses ens estarem perdent?

  1. Retroenllaç: Quantes coses ens estarem perdent? | Soma | Sco...

  2. Avui en dia, en el mon en que vivim, la gent no sap apreciar els veritables talents que tenim a la nostre societat. Només sabem apreciar la bellesa en llocs concrets (cinema, teatre, auditori…), en canvi, ens altres llocs és el contrari (estació de metro…) És la nostre veritable realitat!!!

  3. Gràcies a tu Txeiks 🙂

    “la gent no sap apreciar els veritables talents”
    I és cuetió de preu, entenent per preu el contingut gratuït en el escenari comercial, és a dir qualsevol artista de renom faria ple realitzant la seva activitat sota el cartell: Gratis. D’Incògnit i lluny del seu entorn, està comprovat que passem d’ell. Som així!!!

  4. Yo me preguntaría por que fueron los niños los que se pararon mas tiempo y pusieron mas atención que los mayores debemos de aprender de lo niños ????
    tenemos que poner corazón de niño para valorar las cosas ???

  5. “solo los que se hagan niños entraran en el reino del cielo” Mt 18, 1-4

    Es verdad, la mayoria de niños son capaces de apreciar más las cosas que los mayores, por eso hay cosas que entenderemos si ponemos corazón de niños!!!

  6. Retroenllaç: La nit fosca de Ji-Hae Park | soma

  7. parece que lo que se regala no vale pero a veces el mas valioso que por lo que tenemos que pagar, por eso el amor que se regala muchas veces no se valora lo suficiente y buscamos algo que tenemos que comprar para que ese sentimiento nos satisfaga, parece que cuando pagamos por algo sentimos que ya nos lo merecemos y como tal ya podemos aprovecharnos de lo que hemos pagado.

  8. My son is an associate Professor of Portuguese and Spanish but the language gene skipped a few generations. I can ask, “Where’s the bathroom” in both languages–you know, the important things. And I can say Obrigada for visiting my blog. Other than that, I’m way out of my league. 🙂

      • If you can garner humor out of a language, you are far better than “not very proficient.” And certainly better at it than me. 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s