I si l’educació diferenciada per sexes ajudés a prevenir la violència masclista?

Dawn SaylorHi ha qui s’esforça a pensar que l’educació diferenciada segrega els alumnes per raó de sexe. Potser encara es pensen que l’educació diferenciada consisteix en ensenyar matemàtiques als nens mentre les nenes fan ganxet… La separació per sexes a l’escola no consisteix en diferenciar els currículums sinó en respondre a unes necessitats educatives específiques dels nens i de les nenes per raó dels seus diferents ritmes maduratius, de les seves diferències psicològiques, amb l’objectiu de proporcionar-los una educació de qualitat que els permeti, tant als nens com a les nenes, arribar a desenvolupar al màxim les seves capacitats i fer front als reptes i els paranys -sovint també diferents segons el sexe- que es trobaran a la vida.

Qualificar aquesta diferenciació de “segregació” és una mostra d’ignorància per no dir de malícia ideològica. Els hi caldria veure amb els seus propis ulls com eduquem en la igualtat en una escola masculina. Com abordem sense ambigüitats la discriminació sexual i com procurem prevenir una de les principals causes d’aquesta discriminació: considerar la dona com un simple objecte que ha de complaure els desigs dels homes. Un tema que, no em preguntis perquè, però no s’aborda de la mateixa manera si hi ha o no noies al davant. Davant d’un auditori format exclusivament per nois, es generen unes confidències, unes complicitats que seria difícil provocar en un auditori mixte i que, a mi almenys, em permet parlar de determinats temes amb la claredat i la contundència que mereixen. Amb la mateixa claredat i contundència amb què Dawn Saylor recita aquesta impressionant poesia (teniu una traducció a sota). Llàstima que el curs s’hagi acabat perquè m’encantaria treballar-la a classe amb els meus alumnes i descobrir en la seva mirada el compromís de brindar, en les seves relacions, el respecte que els homes li van negar a la Dawn.

Quan tenia 14 anys, em vaig posar de genolls perquè ell em va dir que ho faria
si jo l’estimava.
I què sabia jo aleshores
quan vaig trair el meu cos?
Venuda per un petó i un somriure,
pensant en complaure qualsevol causa,
deixant de lluitar per la independència en el seient del darrere dels cotxes.
L’interior de cuir tenyit, humit amb l’olor de les expectatives
Vaig canviar la integritat per la seguretat i d’allò en vaig dir amor, deixant trossos d’una closca buida que queia darrere la meva mare acariciant el meu cap i dient:
“Què va passar amb aquell noi tan agradable amb qui estaves sortint?”.
Bé, vaig enfonsar els meus records allà baix
enterrats sota la llum del sol penetrant,
somnis que la nit vindria a salvar
i vaig pregar
raspant els genolls ja sense pell
mentre plorava fins quedar-me adormida.
Així que vaig mossegar la poma de la confusió,
abandonat la meva innocència
sota l’arbre de la ciència
i es va fer tan amarga com la fruita
que no podia rebutjar.
Una vegada i una altra
cedir,
donar-me per vençuda,
esperar,
Sempre volia alguna cosa més que flirtejar,
prometre més que promiscuïtat,
vestint-me de falses esperances,
abraçant durant anys el meu cansament en braços fràgils…
Cotxes convertits en bars il·luminats,
i muntanyes de roba rebutjada,
i em vaig sentir a mi mateixa dir “no” una i altra vegada.
Però ell no em va sentir,
no va voler escoltar quan em va dir “puta”, quan em va portar cap avall i va prendre l’única innocència que em quedava.
I jo estava buscant encara la puresa,
a l’aguait en els racons ocults,
bellugant els malucs, els llavis frunzits,
la innocència traïda i destrossada
per la nuesa, la carn i els oferiments.
Vaig aprendre a controlar
i tres anys de venjança van passar
mentre jo menyspreava aquella dona.
Bé, li van demanar la perfecció plàstica
que es troba a temptadors centímetres de les seves cares i vaig poder sentir l’anhel,
les mentides que et deien “ets tan bonica”
Però no va ser suficient
perquè ell s’estimava la música més que a mi,
estimava el treball més que a mi,
estimava els diners més que a mi,
l’estimava a ella més que a mi.
I jo l’estimava més que a mi.
I em vaig lliurar
al lloc on pensava que l’amor s’havia amagat;
de quan pensava que era real.
Ens lliurem al que volen els homes,
ens pintem a nosaltres mateixes amb el que creiem que són els colors de l’arc de Sant Martí,
quan en realitat estem embolicant en els malucs i els llavis
les realitats brutals que deixem que ens arrabassin,
esquinçalls de les il·lusions d’amor i nostàlgia
i els fils trencats d’innocència.
Fins que fem servir els nostres propis colors
i part de les cortines que cobreixen els nostres miralls de dol
i mirar-nos als ulls i dir:
“Amb tu em sento com Isis, sento que sóc bella”.

Translate into your language: Saudi-Arabia-iconBulgaria-iconChina-iconCroatia-iconCzechDenmark-iconNetherlands-flat-iconUnited-Kingdom-iconFinland-iconFrance-iconGermany-iconGreece-iconIndia-iconItaly-iconJapan-iconSouth-Korea-iconNorway-iconPoland-iconPortugal-iconRomania-iconRussia-iconSpain-iconSweden-icon (1)

One thought on “I si l’educació diferenciada per sexes ajudés a prevenir la violència masclista?

  1. Retroenllaç: I si l'educació diferenciada per sexes a...

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s