Elogi del pudor

Detail of Venus Italica by Antonio CanovaAixí s’intitulava un excel·lent article de Vicente Verdú en El País  on posava a caldo  l’afany desmesurat d’auto-exhibir-se que pobla els nostres mitjans.  Em va agradar sobretot perquè la seva veu sonava clara i nítida enmig del desert, i a més a més, des d’un mitjà molt poc sospitós de caure en la cursileria.

I també m’ha sorprés trobar-me amb un elogi sublim del pudor en les pàgines de  “Ángulo de reposo” de Wallace Stegner. El protagonista, Lyman Ward, és un historiador jubilat que pretén novel·lar la història de la seva àvia. Compta amb l’ajuda de la Shelly, una noia imbuïda de l’esperit hippy del Berckeley dels 70, que s’encarrega d’ordenar la informació i mecanografiar el que Lyman deixa en una gravadora.

En un moment donat la Shelly ha de transcriure un passatge en el que Lyman explica com la seva àvia, encara jove, se’n va al llit amb el seu espòs, tanquen el llum de l’habitació i s’acaba el capítol.  La Shelly s’indigna per aquest fet. Considera que Lyman, com a bon historiador, hauria de superar els seus propis tabús i abordar sense beateries el que passa entre els seus avis quan tanquen el llum, ja que creu que seria un document inèdit sobre la vida sexual de l’època victoriana 

Però els arguments amb què Lyman replica la Shelly són un elogi contundent i incontestable del pudor davant dels arguments infantils i reaccionaris de la Shelly: no pot parlar de la vida sexual dels seus avis simplement perquè no la coneixia, i si ho fes no estaria fent història, sinó fantasia. A més a més, pensa que si vol respectar la seva àvia convé respectar també el seu pudor victorià. Un pudor que no era beateria, perquè no tenien res de què avergonyir-se, sinó més aviat al contrari, perquè la seva vida sexual no era un laberint de convencionalismes:

Creía que el papel más alto de una mujer era ser esposa y madre, que concebía el cuerpo femenino como un vaso sagrado y su unión con un hombre — el único, el elegido– el mayor gozo y la màxima satisfacción”.

No, de cap manera. El seu pudor no era un convencionalisme, sinó un estat de comunió amb un ordre natural, per això culmina amb un raonament rotund:

Si vas a hacer crítica literaria tendràs que aprender a leer que hay ahí. En esa escena que acabas de pasar a màquina, la habitación està iluminada por la luz de la luna que se refracta y la puerta abierta de par en par y las cortinas descorridas y el aire de la noche pasa soplando desde las montañas“.

Stegner m’ha fet pensar que la “sinceritat” barroera amb la que es narren moltes escenes sexuals en les novel·les tenen l’efecte d’apantallar les subtilitats, distorsionar la narració i destruir aquest halo de sensibilitat i misteri que embelleix  les relacions amoroses en la literatura.

Translate into your language: Saudi-Arabia-iconBulgaria-iconChina-iconCroatia-iconCzechDenmark-iconNetherlands-flat-iconUnited-Kingdom-iconFinland-iconFrance-iconGermany-iconGreece-iconIndia-iconItaly-iconJapan-iconSouth-Korea-iconNorway-iconPoland-iconPortugal-iconRomania-iconRussia-iconSpain-iconSweden-icon (1)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s