La rebel·lió dels rics

Fall Of The DollarNo tinc cap intenció de banalitzar la crisi que està afectant dramàticament cada cop més famílies, però no puc deixar de pensar que aquest daltabaix de l’economia ens convenia. A ningú se li escapa que, en aquells anys de bonança econòmica, a l’hora que es produïa un enorme desenvolupament de les noves tecnologies, vam assistir a una implosió dels béns de consum. Els ciutadans del món occidental es van veure abocats a un consum esbojarrat i quasi compulsiu de roba, electrodomèstics, música, publicitat… El telèfon mòbil que ens va regalar la padrina, amb multitud de funcions que no arribaríem a fer servir, amb més memòria de la que tenim al cervell i amb un disseny terriblement fashion amb pocs anys quedava completament desfasat… I com el mòbil, l’ordinador, el cotxe, els texans o el bolso Vuiton.

Però no són només els productes els que evolucionen, també ho ha fet especialment el seu accés: cada cop és més fàcil adquirir béns que abans eren inabastables – el consum massiu n’ha abaratit els costos de producció –  i amb el desenvolupament de les comunicacions i les noves tecnologies, tan sols hem de fer un clic per aconseguir-ho: cançons, pel·lícules, jocs… Fins i tot els amics estan més a l’abast que mai.

Aquesta facilitat per arribar a infinitat de productes ens distreu, sí, però no ens omple. Podem aguantar un temps enganxats, però no tota la vida. Tard o d’hora ens acabem adonant que tot i tenir un iPhone, més de 500 amics al Facebook i una Ducatti Monster, estem més buits que un ou de pasqua.

Amb tot això no vull dir que l’iPhone, el Facebook i l’amoto siguin dolents en si mateixos, perquè en si mateix un objecte inanimat no pot ser ni bo ni dolent. El que serà bo o dolent serà l’ús que en fem: jo realment necessito un iPhone o puc anar tirant amb el mòbil que em va regalar la iaia? ¿Realment cal que em passi una hora al dia al Facebook o potser és millor que em passi una hora més al dia amb els meus amics de veritat, o els que ho haurien de ser de veritat perquè els tinc cada dia al meu costat: la meva família, companys de feina, d’estudi…? Com deia Steinbeck, de tots els animals de la creació, l’home és l’únic que beu sense tenir set, menja sense tenir fam i parla sense tenir res a dir.

El quid de la qüestió és tenir clar que tots aquests béns de consum són un mitjà i no un fi en si mateixos; que han de ser completament accidentals i no essencials a la meva vida. Per això en Whitman va fugir als boscos, perquè volia fer front només als fets essencials de la vida i descobrir tot el que la vida li havia d’ensenyar (…)  No volia descobrir a l’hora de la mort que ni tan sols no havia viscut. Potser a tu i a mi no ens faci falta anar-nos als boscos, només caldrà que descobrim tot allò superflu en la nostra existència i en prescindim. Aleshores farem aquell sorprenent descobriment que ens relata St Joan de la Creu: se m’han donat tots el béns des del moment que els deixat de cercar.

La nostra generació està destinada a descobrir que hi ha una altra manera de viure, que es pot prescindir –i convé fer-ho– de moltes coses que ens ofereix la societat de consum, i no només això, a descobrir que amb tots aquests mitjans tècnics que el desenvolupament ens posa a l’abast, tenim una magnífica oportunitat de capgirar aquest món. No podem oblidar que formem part d’aquest 25% d’humans que disposem d’aigua corrent, enllumenat elèctric i una nevera amb aliments. I ser conscients dels nostres privilegis no ens pot deixar freds. Tal com deia l’Òscar Cullmann, Jesús no crida els pobres a la rebel·lió sinó els rics a la solidaritat. Si els segles precedents s’han caracteritzat per la rebel·lió dels pobres, en el món d’avui dia, la rebel·lió s’ha de donar en els rics, que han descobert que una civilització no es pot construir sobre el pa i el circ sinó sobre l’amor.

Translate into your language: Saudi-Arabia-iconBulgaria-iconChina-iconCroatia-iconCzechDenmark-iconNetherlands-flat-iconUnited-Kingdom-iconFinland-iconFrance-iconGermany-iconGreece-iconIndia-iconItaly-iconJapan-iconSouth-Korea-iconNorway-iconPoland-iconPortugal-iconRomania-iconRussia-iconSpain-iconSweden-icon (1)

6 thoughts on “La rebel·lió dels rics

  1. Estic d’acord amb tu en què som d’una generació que hem conegut la buidor del consumisme, al contrari que l’anterior que va viure la posguerra i es va preocupar d’aconseguir moltes coses materials.
    Pel que fa a la crisi, crec que no ens convenia, però la bombolla generalitzada s’havia de petar…tots aquests diners que no existien. És bastant patètic.
    El més lamentable és que hi ha persones que estan patint i patiran molt. Si tot això serveix per buscar uns valors que ens ajudin a estar més plens… tot això que haurem guanyat.
    Cordialment

  2. Gran reflexión. En efecto vivimos en un mundo donde cada día importa más lo que tienes y no lo que eres.
    Me da curiosidad que mencionas ese síndrome en España cuando para mi es todo lo contrario. Ha sido un gran asombro ver como aquí no importa tanto lo que tienes al menos no como en México que al estar tan cercanos a EU nuestro comportamiento es 100% consumista. Compramos cosas por comprar, tenemos por tener y sobretodo creemos que eso nos hace mejor que el de junto. Una guerra de clases espeluznante donde tumbarte en el parque y subirte al bus es sinónimo de no tener dinero y ser “naco” (falto de clase, educación, respeto, etc).
    Mi abuela decía que a la vida llegamos encuerados y nos vamos con lo que traemos encima y lo importante no es lo que te viste si no los grandes cambios que logres y por ellos, serás recordado =)

    • Potser no m’he acabat d’expressar prou bé, quan parlo de rics no em refereixo a en Bill Gates, sinó a aquest 25% de privilegiats, entre els que estem tu i jo, que gaudim del 80% dels recursos d’aquest planeta. I entenc la rebel·lió com anar contra allò que està establert, en el nostre cas, en gastar i consumir perquè sí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s