La revolució copernicana

Fa uns dies vaig assistir al funeral d’en Pere. L’Església estava atapeïda de gent, el mossèn va lloar la fe i el compromís d’aquest home senzill i la fidelitat d’una família que va estar sempre al seu costat mentre ell s’anava deteriorant a conseqüència d’una malaltia. Tots els presents ens vam adonar que encara que en Pere no tingués cap títol universitari, cap llibre publicat ni cap Creu de Sant Jordi, la seva va ser una vida plena, perquè en Pere va ser una persona que va estimar i va ser estimat.

En els funerals se’ns fa evident que per més lluny que haguem arribat en aquesta vida, només ens queda allò que hem donat.  Ja ens ho deia Sant Pau en el seu fabulós himne a l’amor: ja pots ser la llet en vers, fer olor d’encens i pixar aigua beneïda… Que si no estimes, estàs fotent el palangana (la cita, evidentment, no és textual).

Però per estimar els altres, en primer lloc cal estimar-se un mateix. M’explico: si no et creus mereixedor de l’amor tampoc seràs capaç de donar-lo. D’allà on no n’hi ha, no en pot rajar. Com deia en Romano Guardini: “Qui no s’estima a si mateix no pot estimar el seu proïsme. No el pot acceptar “com a si mateix” perquè està en contra de si mateix i per tant és incapaç d’estimar-lo partint d’allò més profund del seu ser”. Si tenim una visió pessimista de nosaltres mateixos, si ens jutgem per la trista experiència del que hem estat capaços de fer, tant a nivell individual com la humanitat en el seu conjunt, francament és difícil estimar-nos i estimar-se. Ens passarà el que li passa a la Maruja Torres, que com més gent coneix, més bé li cauen els Corleone.  

Per aquesta raó, l’amor als altres és el distintiu del cristià (“en això coneixeran que sou els meus deixebles”), perquè només Jesús ens revela qui és de debò l’ésser humà. Ningú ens pot superar en l’amor perquè només el cristià sap que, per damunt dels camps de concentració, per damunt de la violència domèstica, per damunt dels zones de producció per a l’exportació en el 3r món,  Déu ha mort per nosaltres en una Creu. Només el cristià sap que som estimats i que hem d’estimar amb un amor sense mesura, un amor que és prou per si mateix, satisfà per si sol i per causa seva. El seu premi i el seu mèrit s’identifiquen amb ell mateix. L’amor no requereix cap altre motiu fora d’ell mateix, ni tampoc cap profit: el seu fruit consisteix en la seva pràctica (això és de St Agustí, un autèntic crack). 

Un amor sense mesura… Recordes la pregunta que Cefes li va fer al Senyor?: quants cops hauré de perdonar el meu germà si m’ofèn: fins a set vegades? –suposo que per Pere, set vegades debia ser el rècord Guiness de la misericòrdia–. I la cara de pasta boniato que se li va posar quan Jesús li va contestar: no et dic fins a set vegades, sinó setanta vegades set! És la mateixa pregunta que ens fem a casa, a l’oficina, quan sona el telèfon i ningú no l’agafa: ¿fins quants cops l’hauré d’agafar jo? ¿fins a 7 vegades?…  Després de tot el que hem dit, davant de totes les situacions quotidianes en les que es posa a prova la nostra paciència, el millor és canviar la perspectiva, seguir la  revolució copernicana que ens proposa Jesús: no et preguntis fins on estàs obligat a fer, pregunta’t més aviat: què esperen els altres de mi?… No facis el ronso ii agafa el telèfon d’una vegada.

Translate into your language: Saudi-Arabia-iconBulgaria-iconChina-iconCroatia-iconCzechDenmark-iconNetherlands-flat-iconUnited-Kingdom-iconFinland-iconFrance-iconGermany-iconGreece-iconIndia-iconItaly-iconJapan-iconSouth-Korea-iconNorway-iconPoland-iconPortugal-iconRomania-iconRussia-iconSpain-iconSweden-icon (1)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s