El despertar de la senyoreta Prim

el despertar de la senorita primTot sovint mirant la tele, llegint el diari o conversant amb algú m’adono de l’enorme contrast entre les meves idees i les idees que mouen el món. Us asseguro que a vegades em sento com un marciano. És una sensació estranya, com si hagués nascut en una època que no em pertoca. Potser hauria d’haver viscut al renaixement, en una època en la que l’art i la poesia campaven lliurement i regalaven al món les expressions més sublims de l’intel·lecte humà. No puc ocultar que em miro amb una barreja d’enveja i admiració aquella bona gent. Potser serà perquè sóc un aristotèlic convençut, perquè m’he embegut profusament de la filosofia tomista, el fet és que no puc deixar de sentir una mena de nostàlgia per l’humanisme renaixentista i em miro amb recel la progressiva tecnificació del nostre món. Abomino la postmodernitat, el pensament dèbil em provoca nàusees i considero que tots els pensadors que ens han portat on som han proposat idees atractives –perquè negar-ho– però del característic atractiu seductor del mal, de la força convincent d’unes idees que neixen de la voluntat, no de la realitat, i que menen l’home cap a la seva autoafirmació, no cap al descobriment de si mateix i del món que l’envolta.

En moltes discussions i davant determinats ambients he optat sempre per callar-me, apartar-me discretament en un segon pla, encongir-me d’espatlles i assumir el paper d’ignorant abans que em pengessin l’etiqueta de “raro”. No, no és la supèrbia de pensar que jo tinc la raó i la resta del món són uns ignorants, és la inseguretat que et dóna la soledat, és la certesa que no tindré prou temps ni paraules per fer-me entendre, com si el meu pensament estigués en un univers paral·lel.

Potser per tot això, les pàgines de El despertar de la señorita Prim han esdevingut tota una descoberta. Deixant de banda la seva qualitat literària –que podríem posar en entredit– i el to femení de la seva trama, mai en cap altre llibre m’havia sentit tan comprès. En les seves pàgines podia escoltar com una mena d’eco del meu propi pensament. La lectura d’aquest llibre m’ha descobert que efectivament sóc un paio molt raro, però això no vol dir que estigui equivocat, simplement vol dir que no comparteixo la sensibilitat d’un món que ha renunciat a la raó davant dels sentiments, a la contemplació per culpa de la pressa, al compromís en nom de la llibertat. El despertar de la señorita Prim m’ha descobert l’encant de les meves pròpies idees i el fet que vagi per la cinquena edició i que hagi estat ja traduït a una dotzena d’idiomes em demostra que al capdavall no són tan caduques com semblaven.

Translate into your language:Saudi-Arabia-iconBulgaria-iconChina-iconCroatia-iconCzechDenmark-iconNetherlands-flat-iconUnited-Kingdom-iconFinland-iconFrance-iconGermany-iconGreece-iconIndia-iconItaly-iconJapan-iconSouth-Korea-iconNorway-iconPoland-iconPortugal-iconRomania-iconRussia-iconSpain-iconSweden-icon (1)

5 thoughts on “El despertar de la senyoreta Prim

  1. Retroenllaç: El despertar de la senyoreta Prim | Soma | Scoo...

  2. Retroenllaç: Errare humanum est | soma

  3. N’estic d’acord en gairebé tot. Excepte en que la novel·la no té una bona qualitat literària: sense ser cap obra mestra, a mí m’ha semblat força lograda. I llegir-la, una delícia!

    • Potser he sigut una mica poc delicat (com el senyor del silló, oi?). Reconec que aquesta noia té un estil exquisit però el fil argumental, en alguns moments, m’ha semblat fluixet, com si tingués quelcom que dir i forcés el guió per fer-s’ho venir bé, no sé si m’explico…

      • Amb això sí que hi estic d’acord! Però són defectes menors, disculpables en una novel·la molt bona, i més per ser d’una autora primerenca, crec,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s