Horaci i la crisi dels 40

collige virgo rosasAvui m’he llevat amb 20 anys a cada cama i, segons diuen, es veu que jo ara hauria de sentir una certa inestabilitat emocional, un vertigen existencial, un desig desenfrenat de canviar de rumb la meva vida… Són els símptomes de la famosa “crisi dels 40” –o midlife crisis que diuen per allà dalt–, però us asseguro que jo l’única crisi que he notat fins ara és que a casa i a la feina la gent ha començat a fer coses inusuals: xiuxiuejos a les meves espatlles, fotografies que desapareixen dels àlbums, gent que no t’ha felicitat mai l’aniversari i que ara et felicita fins i tot la vigília… Encara ahir algú em va dir que aprofités perquè aviat començaria la decadència! No és d’estranyar que amb aquests ànims ja comenci a repassar mentalment el meu cos per comprovar que res no em faci mal. Ja veig venir que aviat qualsevol dolor el convertiré en un reuma, un descuit en una pèrdua irreversible de memòria i pujar el volum de la tele serà un símptoma inequívoc de sordesa…

Vull dir que això de la crisi dels 40 és una fal·làcia que acaba per convèncer-te que lo bo s’acaba aviat i que cal desfullar la rosa abans no es panseixi. I ben mirat, sí que m’estan venint ganes de repassar la llista de pendents de la meva adolescència (que us asseguro que és llarga perquè jo vaig tenir una adolescència molt dolça). Qui sap, potser avui se’m gira l’olla i em tatuo una mosca a la nuca o em poso un piercing al melic o ho engego tot a dida i me’n vaig al Cap Nord fent dit i allà finiquito els meus dies amb una turca de tequila amb cacaolat (altrament anomenada turca sueca).

Però, no, no us espanteu. Cap crisi pot treure’m el convenciment que –amb reuma o sense– el millor de la meva vida encara està per arribar, que el meu veritable patrimoni no és el que tinc, sinó el que estimo i que la meva llibertat no tindria cap sentit sense els meus compromisos familiars i socials.

Per més evident que sigui el pas del temps en la meva pell, estic convençut que Horaci anava errat i que la meva rosa no es marcirà mai, perquè els seus pètals sou vosaltres.

Translate into your language: Saudi-Arabia-iconBulgaria-iconChina-iconCroatia-iconCzechDenmark-iconNetherlands-flat-iconUnited-Kingdom-iconFinland-iconFrance-iconGermany-iconGreece-iconIndia-iconItaly-iconJapan-iconSouth-Korea-iconNorway-iconPoland-iconPortugal-iconRomania-iconRussia-iconSpain-iconSweden-icon (1)

11 thoughts on “Horaci i la crisi dels 40

  1. Per molts anys, Txema!
    És una solemne tonteria allò de la crisi dels 40. Més aviat hauràs d’esperar als 60…
    N’hi ha moltes idees (no només les roses) d’Horaci sobre el pas del temps. I la majoria han fet fortuna (carpe diem; collige, virgo rosas…) entre la gent que es mira la vida únicament com una ocasió de gaudi (a disfrutar que són dos dies!). Amb això, sí que l’Horaci anava errat.
    Si ara et dic que gaudeixis del dia del teu aniversari (carpe diem!) m’estaré contradint… De totes maneres, que tinguis un dia ben feliç!

  2. Moltíssimes Felicitats Txema!!! Espero que akests 20 anys a cada pota no et trenki l’alegria i la il▪lusió k sempre portes al damunt..
    X cert… un escrit molt macu i k s’ha de tenir en comte!!! Els 40 son x gaudirlos 🙂

  3. El teu post és molt bo, com sempre (per això el consulto). A la teva reflexió voldria afegir que si mai et vénen “crisis” (ja veus que les poso en cometes), vés a buscar els pètals que esmentes, que de ben segur serem (perdó, m’hi incloc en la flor sense demanar permís) allà per -senzillament- estar amb tu mentre ens necessitis. El que t’han fet per l’aniversari, tho mereixes.

    • Però això ha estat massa. S’han passat quatre pobles!! Gràcies Melcu! És veritat que davant la vostra estimació i el vostre afecte no hi ha crisi que s’hi pugui resistir…

Deixa una resposta a Dukukeka Cancel·la la resposta