Terry Fox: la marató de l’esperança

KONICA MINOLTA DIGITAL CAMERA

En Terry Fox fou un jove canadenc que amb tan sols divuit anys va perdre la cama dreta: li van diagnosticar un osteosarcoma (un tipus de càncer d’ossos) pel que li van haver d’amputar la cama. Malgrat això no va abandonar la pràctica esportiva: va seguir corrent amb una cama ortopèdica i va continuar jugant a bàsquet, encara que en cadira de rodes -disciplina amb la que va guanyar tres campionats nacionals- .

A finals de 1979 va començar a preparar una carrera que va denominar Marató de l’Esperança amb la qual volia travessar el territori canadenc d’extrem a extrem per recaptar diners per a la investigació contra el càncer . El seu objectiu era obtenir com a mínim un dòlar canadenc per cada un dels quatre milions d’habitants del seu país. L’abril de l’ any següent va començar la seva carrera, sense aixecar cap expectació, a Saint John de Terranova, a l’extrem oriental del país, i a partir d’aquí va córrer diàriament la distància equivalent a una marató complet, uns quaranta-dos kilómetres. Tenia previst acabar la seva proesa a Victoria (la Colúmbia Britànica), al setembre, el que hagués suposat un recorregut d’uns 8000 km. Quan va arribar a Ontario s’havia convertit en una estrella a tot Canadá i va aparèixer en actes públics juntament amb empresaris , atletes i polítics per recaptar fons. No obstant això, a causa de l’extensió del càncer als seus pulmons, va haver de posar fi a la Marató de l’Esperança als afores de Thunder Bay, a la zona occidental d’Ontario, després d’un periple de 143 dies en els que va recórrer 5373 quilòmetres. Les seves esperances de poder vèncer la malaltia i completar la cursa es van truncar quan va morir nou mesos més tard, sense haver arribat a complir vint anys.

La seva gesta va atreure l’atenció mundial i li va comportar la consideració d’heroi nacional a Canadá. Va obtenir en vida nombrosos reconeixements: va ser la persona més jove a ingressar, amb el rang més elevat (el de companion) , a l’Ordre de Canadà; va guanyar el premi Lou Marsh a l’atleta canadenc més destacat i també se’l va distingir com el «Canadian Newsmaker of the Year» – la personalitat amb més influència en l’actualitat canadenca durant l’any en curs- tant el 1980 com en 1981. Després seva mort, es va donar el seu nom a diversos edificis, parcs i carreteres i se li van dedicar estatues com la de la foto. Va deixar també un llegat durador del qual destaca la carrera Terry Fox , celebrada anualment des de 1981 en més de seixanta països i on participen milions de persones.Es tracta de la major carrera d’un dia destinada a la recaptació de fons per la investigació contra el càncer a tot el món i fins al 2012 havia recaptat 600 milions de dòlars canadencs. (Font: Wikipedia)

Translate into your language: Saudi-Arabia-iconBulgaria-iconChina-iconCroatia-iconCzechDenmark-iconNetherlands-flat-iconUnited-Kingdom-iconFinland-iconFrance-iconGermany-iconGreece-iconIndia-iconItaly-iconJapan-iconSouth-Korea-iconNorway-iconPoland-iconPortugal-iconRomania-iconRussia-iconSpain-iconSweden-icon (1)

4 thoughts on “Terry Fox: la marató de l’esperança

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s