Per què la gent intel·ligent és estúpida?

Tu, que ets un paio intel·ligent, que se’t veu com t’espurnegen els ulls a la classe de matemàtiques, segur que em sabràs resoldre aquest senzill problema d’aritmètica: el cost d’un bat de beisbol i una pilota és d’un dòlar i deu centaus. El bat costa un dòlar més que la pilota. Quant val la pilota?

Què, ja ho tens? Caram que ràpid! Segur que em diràs que la pilota costa deu centaus de dòlar, oi? Previsible, una resposta tan òbvia com equivocada. La resposta correcta és de cinc centaus per a la pilota i un dòlar i cinc centaus pel bat…

Vols una altra oportunitat? Bueeeeno…  A veure si resols això: En un llac, hi ha un tros de fulles de nenúfar. Cada dia, el tros es duplica en grandària. Si es triga 48 dies perquè el tros cobreixi tot el llac, quant temps faria falta perquè el tros cobreixi la meitat del llac?

Què, la meitat? 24 dies? Clar, evidentment l’has tornat a pifiar. La resposta correcta és… quaranta-set.

Però tu tranquil, no és res greu. Es veu que molts psicòlegs com Kahneman, West o Keith s’han dedicat a estudiar aquest tipus de problemes i han intentat respondre per què ens equivoquem tant en resoldre’ls, per què de vegades els éssers humans som menys racionals del que ens pensem i prenem decisions insensates simplement perquè ens oblidem de les matemàtiques i adoptem la resposta que exigeix menys esforç mental.

El més curiós de tot és que – segons un estudi publicat al Journal of Personality and Social Psychology per Richard West i Stanovich Keith– les persones més intel·ligents són també les més vulnerables a aquests errors de pensament. Potser perquè la persona intel·ligent tendeix a subestimar el problema i a considerar que no requerirà gaire temps per resoldre’l. Enlloc d’analitzar les dades amb minuciositat i raonar amb prudència, es deixa portar per la intuïció…

Aquest és el mecanisme del prejudici i per aquesta raó ni els més intel·ligents ni els més cultes estan immunitzats als seus errors. Els prejudicis ens porten a oblidar-nos del coneixement objectiu, a no considerar la realitat amb serenitat i prudència, a no prendre les decisions amb calma i reflexió. Per això moltes ments privilegiades han tingut prejudicis racials, per això molts científics han fracassat en les seves vides personals, per això molts inversors han llençat els diners i molts estudiants aventatjats han comès errors garrafals… La intel·ligència sense humilitat és pura fullaraca.

Inspirat en l’article: Why smart people are stupid