La resposta ets tu

Sovint procuro acompanyar els posts d’algun vídeo positiu, d’algun testimoni de superació, de conversions personals… I el vídeo d’avui no és una excepció, encara que sigui el testimoni d’un ateu que d’una manera crua però honesta ens explica com va perdre la fe…

 

Un testimoni que m’ha tocat perquè m’hi he sentit projectat. No, no és que hagi perdut la fe, és que per uns moments m’he vist a mi mateix sense ella. Jo també sóc dels que es fa preguntes i en certa manera aquest bloc no existiria si no busqués respostes. Escoltant en Carlos he sentit aquesta buidor, he palpat l’absència d’allò que dóna l’explicació última del meu ser i del meu actuar… I sí, he de reconèixer que és dur. Molt dur.

Però això no fa de la fe un camí fàcil. Aquells que pateixen la solitud no poden emparar-se en el seu sofriment per dir que la solució fàcil és formar una família… La fe és una “penosa lluita per l’avui i pel demà”, la fe és compromís i exigeix sacrifici. Per la fe hi ha qui ha donat la seva vida, qui ha deixat casa, pares i germans, per la fe hi ha gent que ha perdut la feina, que ha patit incomprensions de tota mena… Ni la fe és fàcil ni Déu és un personatge de dibuixos animats que ens cura i protegeix…

Potser no és Déu qui no et parla, Carlos, sinó que és el soroll d’aquest món que no et deixa escoltar-lo. Potser no és que no hi hagi respostes, sinó que no et fas la pregunta adequada. De fet no som nosaltres els qui hem de fer les preguntes, sinó deixar que Ell ens les faci. Potser aleshores descobriràs que la fe és només una resposta i aquesta resposta ets tu.