Quan l’alzheimer avança sembla que s’ho emporta tot per davant… O quasi bé tot, perquè sempre, sempre, queda alguna cosa, com a mínim el consol de poder tornar als nostres pares i avis tot el que hem rebut d’ells.
Impressionant curt-metratge d’Ana Lorenz. Si teniu alguna persona estimada amb aquesta malaltia no podreu evitar les llàgrimes, aviso.
soma 
No t’imagines el que m’ha agradat!
La duresa de la situació la supera la generositat i l’estimació.
De debò, un gran post Txema.
Ho celebro molt Joan. Precisament perquè és molt dur ressalta amb més intensitat la generositat i l’amor.
Retroenllaç: Carta d’una mare amb Alzheimer al seu fill | soma